MADRID 8 gen. (EUROPA PRESS) -
Groenlàndia ha estat històricament un territori d'interès estratègic tant per la seva magnitud --és l'illa més gran del món-- com per la seva ubicació, a mig camí entre els oceans Atlàntic i Àrtic. El president electe dels Estats Units (EUA), Donald Trump, ara té la regió novament al punt de mira, amb els seus discursos i fins i tot moviments militars com a eina de pressió.
La colonització de Groenlàndia es remunta al segle X, amb una ocupació nòrdica que no es va acabar de resoldre del tot fins al segle XIX, quan l'illa ja va quedar sota control de Dinamarca. Des del 1979, gaudeix d'una autonomia respecte a la metròpoli i el 2008 Copenhaguen va renunciar a gran part de les seves competències, a excepció d'àmbits clau per a la seguretat com la política exterior o defensa.
Actualment, amb prou feines hi viuen 55.000 persones i els seus interessos estan representats directament per dos diputats al Parlament central danès, tal com passa amb les illes Fèroe. No obstant això, el sentir majoritari de la població groenlandesa passa per continuar establint llaços amb Copenhaguen, una carta que ja està contemplada.
Des del 2009, Groenlàndia té dret a declarar la independència mitjançant un referèndum, una aspiració incitada novament aquestes darreres setmanes pel primer ministre local, Múte Egede.
"Groenlàndia no està en venda", coincideixen tant Egede com la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, que han sortit al pas des del desembre a les aspiracions sobiranistes ressuscitades en les darreres setmanes per Trump, que ja va sondejar aquesta possibilitat durant el seu primer mandat presidencial i ara ha elevat l'aposta.
Els EUA ja van comprar Alaska el 1867, data en la qual l'aleshores president, Andrew Johnson, també es va arribar a plantejar adquirir Groenlàndia. I no va ser l'única vegada, ja que fa gairebé vuit dècades l'administració de Harry Truman va fer una oferta formal per quedar-se l'illa a canvi de 100 milions de dòlars en or, tal com va transcendir posteriorment.
Trump no ha dit quant estaria disposat a pagar ara, però sí que ha fet públic el seu interès per l'illa apel·lant a afers de seguretat i nacionals --també el canal de Panamà--. El magnat republicà al·ludeix als moviments de vaixells russos i xinesos a la zona per justificar-ho.
Els EUA ja hi tenen presència militar, en virtut d'una aliança amb el Canadà que es remunta al 1958, en plena guerra freda, i que es coneix amb el nom Comandament de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord (NORAD, per les seves sigles en anglès). Compta amb diverses instal·lacions, incloses bases militars, amb l'objectiu de recaptar informació d'intel·ligència i contenir potencials amenaces.
Amb tot, el progressiu desglaç de l'Àrtic i la consegüent obertura de noves rutes de navegació revifen l'interès econòmic i polític en la zona, rica a més en recursos naturals com el petroli i el gas i també en minerals rars, claus per a la fabricació de productes tecnològics.
