MADRID 6 nov. (EUROPA PRESS) -
L'actual vicepresidenta dels Estats Units (EUA) i candidata demòcrata a la Casa Blanca, Kamala Harris, s'enfronta aquest dimecres a una amarga derrota després que l'expresident republicà Donald Trump s'hagi erigit com el guanyador virtual de les eleccions presidencials en superar amb escreix els 270 vots electorals, el llindar necessari establert per la llei.
Harris, que partia com l'única solució possible per fer front a un rival polític que, en les seves pròpies paraules, suposa "un perill per al país i el benestar de tots els nord-americans", no ha aconseguit desfer-se de l'estret vincle que encara la uneix al president, Joe Biden, que es va retirar de la cursa electoral fa tot just quatre mesos.
Amb molt poc temps per encarar la campanya, Harris s'ha centrat en qüestions ja conegudes per als votants demòcrates i que la perfilaven més com una figura de continuïtat que no pas com una política trencadora i facilitadora del canvi.
A nivell intern, Harris ha abanderant qüestions com la defensa de les dones, les persones racialitzades i els drets de la comunitat LGTBI, i ha reivindicat la lluita contra la desigualtat i la importància de salvaguardar l'accés a l'avortament i a l'assistència sanitària.
El seu bagatge personal i la seva història familiar han convertit la qüestió migratòria en un maldecap per a la candidata malgrat figurar entre les principals preocupacions de l'electorat, més procliu a mesures contundents que frenin el flux migratori a la frontera.
Tot i que ha rebut crítiques pels seus suposats canvis d'opinió en matèria política, Harris ha continuat defensant que això respon únicament a una "evolució" i ha assegurat que els seus valors "no han canviat", si bé gran part de la campanya s'ha centrat a alertar del perill que suposaria un nou mandat de Trump, que ja va estar al capdavant del país entre 2016 i 2020.
Ara les dades són reveladores: Trump ha aconseguit més avantatge en els 'swing states' o estats frontissa, que són fonamentals per decantar la victòria cap a un o altre costat de la balança. Aquesta tendència no només ha permès al magnat novaiorquès obtenir finalment la victòria sinó que li ha anat apamant el camí al llarg de l'escrutini fins a atorgar-li el vot popular per un marge d'uns cinc milions de vots.
Tot apunta que Harris ha hagut de fer front a la impopularitat de Biden --durament criticat pel seu estat de salut-- i la desaprovació pública, que ha anat augmentant durant els últims quatre anys. Això s'afegeix a la forta polarització que viu el país, l'impacte del vot llatí i la capacitat de Trump per moure l'"Amèrica rural", un estrat social inclinat des de fa gairebé mig segle cap a posicions més conservadores.
A tot això s'hi sumen els problemes econòmics derivats de la pandèmia, la invasió d'Ucraïna i les diferències en el si del Partit Demòcrata sobre el conflicte al Pròxim Orient.
