Noboa vol ratificar la seva victòria del 2023 després de la dimissió de Lasso, mentre Luisa González aspira a retornar l'esquerra al poder
MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
La població de l'Equador està cridada a les urnes aquest diumenge per votar en unes eleccions presidencials en què l'actual mandatari, Daniel Noboa, i la candidata del correista Moviment Revolució Ciutadana, Luisa González, parteixen com a principals preferits per passar a una hipotètica segona volta, que se celebraria el 13 d'abril.
Tot i que les enquestes principals situen Noboa i González com els preferits, i fins i tot reflecteixen un empat tècnic en una hipotètica segona volta, una altres catorze candidats aspiren a fer-se amb la presidència de l'Equador. Entre aquests noms destaca l'expresident de l'Assemblea Nacional Henry Kronfle, o l'activista mediambiental Andrea González, que ha anat pujant en les últimes enquestes si bé encara està lluny d'aspirar a la segona volta.
Un altre dels noms més destacats, però que finalment no apareixerà a les paperetes, és el del polèmic Jan Topic, un empresari de 41 anys que assegura haver combatut a la guerra d'Ucraïna i altres conflictes a Síria o Àfrica. Amb un discurs centrat en la seguretat i allunyat dels arquetips polítics tradicionals, Topic va presentar una candidatura que finalment va ser suspesa per les autoritats per un possible conflicte d'interessos pels seus negocis amb institucions de l'Estat.
NOBOA, UN MANDAT BREU PERÒ INTENS
Noboa es va convertir l'octubre del 2023 en el president equatorià més jove de la història en imposar-se en les eleccions presidencials anticipades després de la caiguda del seu predecessor, Guillermo Lasso, que va fer un pas al costat enmig d'acusacions de corrupció. Per tant, Noboa va assumir el càrrec sabent que el seu mandat seria de menys d'un any i mig.
Sota les sigles del partit Acció Democràtica Nacional (ADN), Noboa ha governat aquests setze mesos en un context complex, amb un auge de la violència a mans de grups armats i que va portar a declarar l'estat d'emergència al gener del 2024 després que membres d'aquests grups arribessin a assaltar una cadena de televisió mentre emetia en directe.
L'Equador ha vist com en els últims anys ha passat de ser considerat com un dels països més segurs del món, a ser el més violent de Sud-amèrica. Els enfrontaments armats --principalment motivats pel pes que ha guanyat el narcotràfic-- han provocat que els homicidis s'hagin multiplicat per cinc en comparació de l'any 2020.
La gestió d'aquesta situació ha estat també una de les principals armes de l'oposició, que acusa al president de no haver sabut solucionar la crisi i d'enllaçar decrets d'estat d'emergència amb els quals treu als militars als carrers.
Immers en una gran crisi d'electricitat --originada principalment per l'escassetat de pluges--, les autoritats equatorianes s'han vist forçades a haver de decretar durant mesos talls nocturns per regular la demanda. Això ha derivat en una crisi també a nivell polític que s'ha cobrat el lloc a diversos ministres, inclosos diversos encarregats de la cartera d'energia.
LUISA GONZÁLEZ, L'ELEGIDA PER CORREA
Enfront de Noboa, l'hereu de la família més rica de l'Equador, es postula Luisa González, presidenta del partit Revolució Ciutadana (RC), liderat per l'expresident Rafael Correa (2007-2017). Emparada en la seva experiència com a legisladora i treballadora pública durant la dècada de mandat de Correa, vol recuperar-se de la seva derrota del 2023, quan en la segona volta va obtenir un notable 48,1 per cent dels vots.
En cas que aconsegueixi la victòria, González es convertiria en la primera dona a arribar a la presidència de l'Equador, a excepció de Rosalía Arteaga, que va exercir com a mandatària encarregada durant cinc dies al febrer del 1997. González aconseguiria a més retornar l'esquerra i el correisme al poder després dels governs de Lasso i Noboa.
González compta amb el suport de Correa, un destacat exdirigent que afirma tenir un gran suport a nivell social, però que viu des de fa anys exiliat a Bèlgica per evitar ser detingut per les autoritats equatorianes, que l'acusen de delictes de corrupció que ell nega. La imatge de Correa, no obstant això, genera polarització al país i alguns experts el situen com l'origen de discrepàncies polítiques.
NOVA CONFIGURACIÓ DE L'ASSEMBLEA
En paral·lel a aquestes eleccions presidencials, la població equatoriana també està cridada a elegir la nova configuració de l'Assemblea Nacional, el Parlament unicameral del país integrat a partir d'ara per 151 assembleistes i en els últims anys sempre amb una presència predominant dels partits que han defensat les idees de Correa.
Això ha fet que en els últims anys, durant els governs de Noboa i Lasso, el legislatiu hagi estat en mans de l'oposició correista, la qual cosa ha dificultat la governabilitat i ha agreujat la inestabilitat al país. De fet, quan Lasso va dimitir ho va fer a través de l'anomenada 'mort creuada', que també contemplava la dissolució parlamentària.
Les principals enquestes apunten a una divisió del Parlament en dos blocs --l'ADN de Noboa i l'RC de González-- tot i que no és clar quina formació es faria amb la victòria. Aquest escenari obre la porta a un possible govern amb el suport de les aliances per assegurar una majoria legislativa que brindi estabilitat.
Les urnes obren a les 7.00 (13.00 a l'Espanya peninsular) i tancaran a les 17.00. Els tretze milions d'equatorians censats i convocats a les urnes rebran quatre paperetes per triar binomi presidencial, assembleistes nacionals, assembleistes provincials i parlamentaris andins.
La llei seca va començar al migdia del divendres, 7 de febrer, i finalitzarà al migdia del dilluns 10 de febrer. En aquest lapse no es pot vendre, distribuir o consumir begudes alcohòliques, segons el que disposa l'article 123 del Codi de la Democràcia. Infringir la llei seca comporta una multa del 50% del salari bàsic, que el 2025 correspon a 235 dòlars.
