L'oposició presenta una candidatura unitària amb Edmundo González al capdavant després de la inhabilitació de Maria Corina Machado
L'Acord de Barbados va semblar obrir les portes a unes eleccions netes però finalment molts punts no s'han complert
MADRID, 27 jul. (EUROPA PRESS) -
Veneçuela celebra aquest diumenge unes eleccions presidencials en les quals Nicolás Maduro aspira a assentar-se en el poder amb un tercer mandat, si bé gran part de les enquestes atorguen la victòria al principal opositor, que s'ha hagut de conformar amb presentar l'exdiplomàtic Edmundo González com a candidat després que María Corina Machado, triumfadora de les primàries, va ser inhabilitada per la Justícia.
Aquests comicis --celebrats el dia en què l'expresident Hugo Chávez hauria complert 70 anys-- es perfilen, malgrat els sondejos, com un possible cop de taula del 'chavisme', que en la campanya s'ha vanagloriat d'haver facilitat la candidatura de fins a deu alternatives, inclosa la de la Plataforma Unitària, la principal aliança opositora que va haver d'escollir González a última hora davant la impossibilitat d'inscriure no només Machado, sinó també Corina Yoris, que va ser designada com la seva successora.
La majoria de les enquestes apunten a una victòria de González amb fins a 26 punts més que Maduro, la qual cosa obriria les portes del Palacio de Miraflores a l'oposició 25 anys després del triomf de la revolució bolivariana de Chávez, que des de llavors va governar durant 14 anys. Chávez va gaudir d'un ampli suport popular en la majoria d'eleccions però va haver de fer front a diversos intents de cop d'Estat el 2002, quan fins i tot va passar quatre dies a la presó.
Chávez va ser diagnosticat de càncer i finalment va morir el març del 2013, moment en què Maduro, fins llavors el seu vicepresident, va prendre les regnes del país de manera interina fins que es van celebrar eleccions a mitjans d'abril. Però Maduro no és Chávez, i en aquells comicis es va imposar tan sols per un estret marge d'un 1,5 per cent a l'opositor Henrique Capriles.
Considerat per experts com un 'perfil gris', Maduro no compta amb el bagatge revolucionari de Chávez, la qual cosa sumat a la crisi econòmica i social el país --més de set milions de veneçolans han abandonat el país-- ha fomentat l'auge d'una dissidència que des de Caracas s'han obstinat a reprimir amb penes de presó, com el cas de Leopoldo López, o inhabilitacions, començant amb el mateix Capriles.
De fet, ONG com Amnistia Internacional aprofiten la prèvia dels comicis per alertar de les "greus i massives" violacions de Drets Humans a Veneçuela on, sota la Presidència de Maduro, "més d'un 25 per cent de la població" ha fugit del país; i denunciar les "desenes de detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura" contra dissidents.
L'ACORD DE BARBADOS
La presidència de Maduro, àmpliament qüestionada a nivell internacional, va rebre un dels rebutjos més destacats després de les eleccions del 2018, en les quals el mandatari es va imposar amb un 67,8 per cent dels vots davant Henri Falcón (20,9 per cent) però diversos països del món i fins i tot la Unió Europea la van considerar il·legítima.
Això fa dubtar de si aquesta nova votació serà considerada a nivell internacional com a justa i regular, o tornarà a rebre el descrèdit de part de la comunitat internacional. De fet, la celebració d'aquestes eleccions ha estat en dubte fins al final i no va ser fins l'octubre del 2023 quan, amb l'Acord de Barbados signat amb l'oposició, es van fixar les condicions per als comicis.
Aquest pacte --que va motivar que els Estats Units fins i tot aixequés algunes de les sancions contra Veneçuela-- cobria les garanties per a la participació de l'oposició i el procés d'eleccions primàries, que no obstant això la dissidència considera que Maduro s'ha saltat en algunes etapes, especialment per la inhabilitació de Machado i la impossibilitat d'inscriure Yoris.
És precisament en aquest punt que surt el nom d'Edmundo González, un antic diplomàtic veneçolà --ambaixador a Algèria (1991-1993) i a l'Argentina (1998-2002)-- que ha promès l'alliberament dels presos polítics, la recuperació econòmica, l'estabilització d'un bolívar enormement devaluat i la lluita contra la inflació i la inseguretat.
Considerat com un polític de centre, González ha manifestat el seu suport als serveis públics i s'ha mostrat sempre obert al consens per sobre de la ideologia partidista. Respecte a una possible victòria en les eleccions del diumenge, sempre ha apostat per un procés de "negociació" per al traspàs de poders de mans de Maduro.
Participen en els comicis vuit candidats més, als quals les enquestes en cap cas concedeixen més d'un dos per cent de les paperetes, si bé és cert que al principi es temia que poguessin arribar a restar vots a l'oposició. Entre ells destaca el pastor evangèlic Javier Bertucci, l'advocat Antonio Ecarri i el comediant Benjamí Rauseo, que s'intenten perfilar com una tercera via.
UN FINAL DE CAMPANYA CONVULS
Malgrat que la campanya electoral s'ha desenvolupat sense grans incidents a nivell social, sí que s'han produït atacs judicials contra la candidatura opositora. Malgrat la seva inhabilitació, Machado ha liderat a la dissidència, destacant fins i tot per sobre de González, i també ha patit gran part de les conseqüències.
Des de l'inici de la cursa electoral, Machado ha denunciat la detenció de diversos dels seus col·laboradors més propers, i a escassos deu dies de la celebració dels comicis fins i tot el seu cap de seguretat, Milcíades Àvila, va ser detingut per la força a casa seva. Àvila va ser alliberat poc després, però en el transcurs Machado va patir sabotatges en els vehicles utilitzats per desplaçar-se durant la campanya.
Un altre dels episodis més ressenyables també es va produir en l'última etapa de la campanya, quan el president Maduro va enterbolir la situació advertint d'un possible "bany de sang" si l'oficialisme no aconseguia la victòria, que garantiria l'estabilitat del país per evitar una hipotètica guerra civil.
Aquestes declaracions no els van semblar bé ni tan sols a aquells líders sud-americans que, si no donen suport a Maduro, almenys es mostren oberts a establir relacions amb Caracas. És el cas del president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, que es va escandalitzar per aquestes paraules i va recomanar al seu homòleg veneçolà aprendre a perdre.
DIFICULTATS PER VOTAR DES DE L'ESTRANGER
Un dels punts que recollia l'Acord de Barbados era el de l'elaboració d'un registre electoral a càrrec del Consell Nacional Electoral (CNE), l'ens rector dels comicis i considerat com un poder de l'Estat segons la Constitució veneçolana. El CNE va fixar en 21,6 els veneçolans residents al país amb dret a vot i tan sols 228.000 a l'estranger, malgrat que fora de les fronteres de Veneçuela hi habiten uns set milions de nacionals.
Això es deu al fet que les normes per votar des de l'estranger són estrictes i exigeixen que els votants estiguin registrats en una adreça durant almenys tres anys i resideixin en aquest lloc de manera legal, restringint així el dret a vot als refugiats o asiliats.
A més, per participar en l'elecció han d'acudir a un consolat, una tasca impossible en alguns països com els Estats Units, on les seus de la diplomàcia veneçolana estan tancades.
El CNE també s'encarrega de facilitar la participació d'observadors internacionals, als quals, segons l'Acord de Barbados, Maduro havia de facilitar l'ingrés al país. El mandatari va prometre missions de la Unió Europea, la Unió Africana i el Centre Carter, entre d'altres; no obstant això, el règim va revocar la invitació a la UE i la resta d'organismes ha vist reduïdes les missions.
