El primer ministre, el Poder Judicial, el Congrés i la Presidència expressen les seves condolences a la família
MADRID, 12 set. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Perú Alberto Fujimori (1990-2000) ha mort aquest dimecres als 86 anys com a conseqüència del càncer que patia i només unes hores després que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, informés que estava "lluitant per la seva vida".
"Després d'una llarga batalla contra el càncer, el nostre pare, Alberto Fujimori acaba de partir a la trobada del Senyor. Demanem als qui el van apreciar ens acompanyin amb una oració per l'etern descans de la seva ànima. Gràcies per tant pare! Keiko, Hiro, Sachie i Kenji Fujimori", ha publicat la seva filla Keiko Fujimori al seu compte de la xarxa social X.
Després de l'anunci, el primer ministre del país, Gustavo Adrianzén, ha indicat que es coordinarà amb la família per conèixer la seva voluntat sobre l'enterrament de Fujimori, i ha transmès les seves condolences, segons l'emissora RPP.
De forma semblant ha reaccionat l'exprimer ministre Alberto Orátola qui, malgrat considerar-se com a opositor a Fujimori, ha donat el condol als familiars en entendre "el patiment del tancament, la tortura de portar un càncer a la presó i la necessitat de la reconciliació nacional" en un missatge publicat a X.
La Presidència, el Poder Judicial i el Congrés s'han sumat també als missatges de condol transmesos per nombrosos polítics del país.
A l'exmandatari, de 86 anys, li van detectar un càncer de llengua fa ja més de 27 anys i des de llavors ha patit reiterades afeccions de salut. Abans de la seva defunció ja s'havien traslladat a l'habitatge de Keiko Fujimori --on es trobava passant la seva malaltia--, a més d'Aguinaga, familiars i diversos congressistes i exlegisladors.
Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes del 1989 i amb prou feines tres anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va donar un cop d'estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia.
Els seus deu anys de mandat van estar esquitxats per diverses matances, inclosa les de Barrios Alts i La Cantuta --que li van servir una condemna de presó--, així com per les esterilitzacions forçades a milers de dones i homes, en la seva majoria indígenes.
Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó precisament per aquestes matances, però el desembre del 2023 va rebre un indult concedit per raons humanitàries malgrat les objeccions de la justícia interamericana.
A mitjan juliol va ser designat candidat presidencial per a les eleccions del 2026 pel partit Força Popular, fundat per la seva filla Keiko, qui en diverses ocasions s'ha presentat sense èxit a les eleccions peruanes.
