Recorda davant de Trump i Zelenski que el papa va demanar "negociació honesta" enfront de les guerres
MADRID, 26 abr. (EUROPA PRESS) -
El cardenal degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, ha assegurat que Francesc ha estat "un papa enmig de la gent, amb el cor obert a tots"; ha destacat que va alçar la veu contra les guerres i a favor dels migrants i marginats, que va promoure una Església amb "les portes sempre obertes", i li ha demanat que "beneeixi el món sencer".
"Va conservar el seu temperament i la seva forma de lideratge pastoral i de seguida va donar l'empremta de la seva forta personalitat al govern de l'Església, establint un contacte directe amb les persones i les poblacions, desitjós d'estar prop de tots, amb una marcada atenció a les persones en dificultat, gastant-se sense mesura, especialment pels últims de la terra, els marginats. Ha estat un Papa enmig de la gent, amb el cor obert a tots", ha destacat amb ímpetu Re, de 91 anys, aquest dissabte en l'homilia del funeral.
A més, ha destacat davant dels presidents d'Ucraïna i EE.UU, Volodimir Zelenski i Donald Trump, que, "enfront de l'esclat de tantes guerres, amb horrors inhumans i innombrables morts i destruccions", el papa "ha alçat incessantment la seva veu implorant la pau" i "cridant a la sensatesa, a la negociació honesta per trobar possibles solucions". En aquest moment, els assistents al funeral han interromput l'homilia uns segons amb aplaudiments.
"La guerra, va dir, no és només mort de persones, destrucció de cases, hospitals i escoles. La guerra sempre deixa el món pitjor que abans, deia ell. Sempre és una derrota, una dolorosa i tràgica derrota per a tots", ha insistit.
ELS MIGRANTS I ELS PONTS ENLLOC DE MURS
Tampoc han faltat al·lusions a la preocupació de Francesc pels migrants i el seu primer viatge a Lampedusa, així com la petició que es derroquin murs. "Construir ponts i no murs és una exhortació que ell va repetir moltes vegades", ha afegit.
Re ha expressat el seu agraïment a tots els governants que han anat a Roma per expressar el seu afecte al papa, i ha destacat que totes les mostres d'estima que s'han vist després de la seva mort assenyalen "fins a quin punt l'intens pontificat del papa Frances ha tocat ments i cors".
VA TREBALLAR "FINS A l'ÚLTIM DIA"
A més, ha destacat que, "malgfratla seva fragilitat i sofriment", Francisco va seguir treballant "fins a l'últim dia" de la seva vida.
Sobre la seva forma de governar l'Església, Re ha dit que Francesc "va conservar sempre el seu temperament" i va donar immediatament "l'empremta de la seva forta personalitat" instaurant el "contacte directe amb persones i pobles, desitjós de ser prop de tots, amb especial atenció cap a les persones en dificultat, lliurant-se sense mesura en particular pels últims de la terra, els marginats", ha insistit.
ATENT AL NOU EN LA SOCIETAT I A l'ESPERIT SANT A L'ESGLÉSIA
A més, ha posat en relleu que va ser "un papa atent al nou que sorgia en la societat i el que l'Esperit Sant suscitava a l'Església", amb un "llenguatge ric en imatges i metàfores", sempre buscant "il·luminar amb la saviesa de l'Evangeli els problemes d'aquest temps", davant dels "desafiaments" del "canvi d'època".
En aquesta línia, ha remarcat la seva "gran espontaneïtat i manera informal de dirigir-se a tots, fins i tot als allunyats de l'Església", amb molta "calidesa humana" i essent "profundament sensible als drames actuals", buscant "consolar".
"El seu carisma d'acolliment i escolta, unit a una manera de comportar-se propi de la sensibilitat d'avui, va tocar els cors, mirant de despertar les energies morals i espirituals", ha subratllat Re.
També ha dit que "el fil conductor" de la seva missió ha estat a més "la convicció que l'Església és una llar per a tots, una llar amb les portes sempre obertes".
"En diverses ocasions va recórrer a la imatge de l'Església com un hospital de campanya després d'una batalla amb molts ferits", ha emfatitzat.
Igualment, ha posat en relleu els seus innombrables gestos en favor dels desplaçats, refugiats, les persones pobres, i ha afegit que és significatiu que el seu primer viatge fora a "Lampedusa, símbol del drama de la immigració amb milers de persones ofegades en el mar".
Entre els seus 47 viatges, també ha recordat el seu viatge a Lesbos; la celebració d'una missa a la frontera entre Mèxic i Estats Units amb motiu del seu viatge a Mèxic; el seu viatge a l'Iraq el 2021 "desafiant tot risc", i que va ser "bàlsam sobre les ferides obertes de la població irakí que tant havia sofert per l'ISIS"; la seva gira per Àsia i Oceania, "les perifèries més perifèriques" o el seu viatge a Unió dels Emirats Àrabs, el 2019, quan va signar un document sobre la fraternitat humana per a la pau mundial.
Al mateix temps, ha destacat que una altra dimensió rellevant del seu pontificat va ser el diàleg interreligiós, i ha citat dues paraules clau en el seu papat: la misericòrdia, destacant que "Déu perdona qualsevol que sigui la situació de qui demana perdó i torna al bon camí", i la "alegria de l'Evangeli". També ha recordat la seva aposta per "la cultura de la trobada" enfront de la "cultura del descartament".
"ET DEMANEM QUE RESIS PER NOSALTRES"
Finalment, després de fer al·lusió al "preguin per mi" que Francesc sempre demanava al final dels seus discursos, el cardenal Re ha retornat la petició a Francesc.
"Estimat papa Francesc, ara et demanem que preguis per nosaltres. Et demanem que des del cel beneeixis l'Església, beneeixis Roma, beneeixis el món sencer. Com vas fer diumenge passat des de la balconada d'aquesta basílica en una última abraçada amb tot el poble de Déu, però també amb la humanitat que busca la veritat amb cor sincer i manté en alt la torxa de l'esperança", ha conclòs.
