MADRID 26 abr. (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc descansa ja a la Basílica de Santa Maria la Major, on estan inhumats set papes més, després que el seu fèretre hagi estat enterrat, com era el seu desig, en aquest temple romà, ha informat la Santa Seu i recull Vatican News.
El taüt amb les restes del Pontífex ha arribat al temple al voltant de les 13.00 hores després de la missa exequial celebrada al Vaticà aquest dissabte 26 d'abril.
En contrast amb el funeral, a què han assistit líders de tot el món i desenes de milers de fidels, l'enterrament --una cerimònia privada-- ha comptat amb cardenals i bisbes, acompanyats dels portadors del fèretre i alguns religiosos.
Abans d'entrar al temple, un grup d'unes 40 persones --compost per pobres, presos, transsexuals, sense sostre i migrants-- esperava el taüt a l'escalinata d'accés a la Basílica Papal i cadascun portava una rosa blanca a la mà.
En entrar a la Basílica, el taüt s'ha col·locat de manera que el cap de Francesc estava en direcció a la imatge de la Verge, com a senyal de respecte. A més, uns nens han portat a l'altar de la capella cistelles amb flors blanques.
L'enterrament ha estat presidit pel camarlenc, Kevin Farrell, i a la inhumació només han assistit familiars i el seu cercle més proper, a més del grup triat pel Pontífex.
D'aquesta manera, el ritu s'ha fet segons les prescripcions de l'Ordo Exsequiarum Romani Pontificis, presidit pel Cardenal Camerleng, en presència dels indicats en la Notificació de l'Oficina de les Celebracions Litúrgiques i dels familiars del papa difunt.
La tomba podrà ser visitada a partir d'aquest diumenge, 27 d'abril, com ja va anunciar el Vaticà dijous passat.
Francesc ja va manifestar el seu desig de ser enterrat en aquesta basílica i no al Vaticà, com va avançar al desembre de 2023 en una entrevista a N+ de Mèxic, en què va assegurar que ja estava "preparat" el lloc on seria enterrat, quan morís, és a dir, fora del Vaticà.
"Com sempre li vaig prometre a la Verge, ja està preparat el lloc. Vull ser enterrat a Santa Maria la Major", va precisar. D'aquesta manera, és el primer pontífex en 120 anys que no descansa al Vaticà, que és a 6 quilòmetres.
Sobre els motius per ser enterrat en aquesta basílica mariana, una de les quatre basíliques majors de Roma, va explicar: "Sí, perquè és la meva gran devoció, la meva gran devoció. I abans, ja quan venia, sempre anava aquí diumenge al matí que era a Roma, m'anava una estona allà. Hi ha un lligam molt gran".
De fet, l'endemà de ser elegit va anar-hi a pregar a primera hora del matí i també hi ha anat a meditar abans i després de cada viatge apostòlic.
La Basílica Papal de Santa Maria la Major, que domina la ciutat de Roma des de fa 16 segles, situada en el cim de la muntanya Esquilino, és una de les quatre basíliques papals de Roma.
Segons el web del temple, la tradició explica que la Verge, apareguda en somnis al patrici Joan i al papa Liberi, va demanar la construcció d'una església en honor seu, en un lloc que indicava miraculosament. El 5 d'agost de cada any es commemora el Miracle de la Neu mitjançant una celebració solemne i, durant la litúrgia, una cascada de pètals blancs baixa del sostre.
Hi ha enterrats set papes i el temple alberga la icona mariana més important, la Salus Populi Romani, i relíquies com el Sagrat Bressol, el pessebre del nen Jesús, i les restes de Sant Maties i Sant Jerònim. També hi ha la tomba deBernini.
LA TOMBA
Sobre el fèretre de Francesc s'han imprès els segells del Cardenal Camarlenc de la Santa Església Romana, Kevin Joseph Farrell, de la Prefectura de la Casa Pontifícia, de l'Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Romà Pontífex i del Capítol Liberià. A continuació, s'ha col·locat el fèretre en el sepulcre i s'ha ruixat amb aigua beneïda, en una cerimònia privada.
Finalment, el notari del Capítol Liberià ha redactat l'acta que certifica l'enterrament i es llegeix als presents, per ser signada pel cardenal camarlenc, el regent de la Casa Pontifícia, Leonardo Sapienza, el mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies, Diego Ravelli, i el notari.
NOU DIES DE DOL
El Vaticà ha decretat nou dies consecutius de dol a partir d'aquest dissabte, període durant el qual se celebraran misses solemnes a la Basílica de Sant Pere fins al 4 de maig.
La Santa Seu ha dit que els esdeveniments tindran lloc després que aquest dissabte s'hagi celebrat la missa funeral del Pontífex. Aquest diumenge a les 10.30 el secretari d'Estat, Pietro Parolin, presidirà una concelebració a l'escalinata de la Basílica, amb empleats i fidels.
Dilluns a les 17.00, el vicari general per a la Diòcesi de Roma, Baldassare Reina, encapçalarà una missa a l'Església de Roma, mentre que dimarts a la mateixa hora l'arxiprest de la Basílica Papal de Sant Pere, Mauro Gambetti, dirigirà una cerimònia en què participarà el Capítol de les Basíliques Papals.
Dimecres el vicedegà del Col·legi Cardenalici, Leonardo Sandri, presidirà una missa a la Capella Papal, i dijous el camarlenc, Kevin Joseph Farrell, dirigirà una altra junt amb la Cúria. Divendres, el prefecte del Dicasteri per a les Esglésies Orientals, Claudio Gugerotti, encapçalarà una nova cerimònia; i dissabte, el cardenal Ángel Fernández Artime presidirà una altra junt amb els membres dels Instituts de la Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica.
L'última missa del període de dol tindrà lloc diumenge 4 de maig a les 17.00, dirigida pel cardenal Dominique Mamberti a la Capella Papal, segons un comunicat de la Santa Seu.
Així, la missa funeral del papa, mort dilluns als 88 anys, marca l'inici del tradicional període de nou dies consecutius de dol que estaran marcats per misses en memòria del difunt Pontífex. I es podrà convocar el conclave de cardenals per triar el successor, en un termini que no podrà superar els 20 dies des de la seva mort.
