BRUSSEL·LES, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
La desena legislatura del Parlament Europeu arrencarà aquest dimarts amb una sessió plenària en la qual la seva actual presidenta, Roberta Metsola, revalidarà el càrrec que ocupa des del 2022 --és l'única candidata--, mentre que dijous que ve se sotmetrà a votació la reelecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui dona suport una ajustada majoria d'eurodiputats.
Aquest ple es dedicarà fonamentalment a les decisions institucionals pròpies de la primera sessió constitutiva, tot i que també hi haurà temps per a un debat i resolució sobre Ucraïna.
A més, queda la incògnita de saber si el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) resol a temps la petició de mesures cautelaríssimes presentades per l'eurodiputat de Junts, Toni Comín, per poder ocupar el seu escó, malgrat que va quedar vacant perquè la Junta Electoral Central (JEC) no va incloure el seu nom en la llista oficial d'eurodiputats comunicada a l'Eurocambra per no haver complert el tràmit d'acatament de la Constitució.
Així, el ple arrencarà dimarts amb l'aprovació de Metsola i també es triaran les 14 vicepresidències --que, amb la presidència de l'Eurocambra i els cinc qüestors, componen la Mesa del Parlament Europeu--, a les quals opten dos eurodiputats espanyols: el socialista Javi López i el 'popular' Esteban González Pons.
Les decisions es prendran mitjançant vot secret durant el ple que se celebrarà a Estrasburg (França) entre dimarts i dijous i en el qual Von der Leyen intentarà repetir la majoria composta per 'populars', socialistes i liberals que ja va donar suport a la seva candidatura el 2019.
Aquests tres grups sumen un total de 401 escons del total 720 que componen l'hemicicle, més fragmentat i reduït --amb 27 seients menys després de la sortida del Regne Unit de la UE-- que fa cinc anys, quan la política alemanya es va convertir en la primera dona a presidir l'Executiu comunitari. Von der Leyen necessita sumar 361 escons per superar la revàlida, la qual cosa l'obliga a buscar suports fora de la fràgil majoria de la coalició de centre per compensar eventuals canvis d'última hora.
No en va, només la seva pròpia família política, el Partit Popular Europeu (PPE, amb 188 escons), ha garantit a la cap de l'Executiu comunitari un suport sense fissures, ja que socialdemòcrates i liberals condicionen el seu suport al respecte de les seves pròpies prioritats, alhora que han traçat com a línia vermella qualsevol cooperació amb l'extrema dreta, que en aquesta legislatura ha aconseguit constituir tres grups i sumar, de moment, 187 escons.
Són els dels Conservadors i Reformistes (78) que lideren els Germans d'Itàlia de la primera ministra transalpina, Giorgia Meloni; els Patriotes per Europa (84) impulsats pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i que acull també Vox i els partits de Marine Le Pen i Mattero Salvini; i l'Europa de les Nacions Sobiranes (25), creat pel partit ultra alemany Alternativa per Alemanya.
Tot i que les famílies socialdemòcrata (136) i liberal (77) han deixat clar a Von der Leyen que no comptarà amb els seus vots si pacta amb els grups d'extrema dreta, la política alemanya ha intentat diferenciar entre els tres grups i ha estès la mà al partit de Meloni, en afirmar que comptarà amb els que es declarin proeuropeus, contraris al règim del rus Vladímir Putin i defensors de l'Estat de dret. En aquest context, fonts d'ECR van confirmar a Europa Press que Von der Leyen participarà en la reunió de grup a primera hora de dimarts.
Pel seu costat, els Verds, que han assegurat estar "a punt per treballar de manera constructiva", també han rebutjat qualsevol acord amb l'extrema dreta, a la qual exclouen d'una "majoria estable" de la qual volen formar part, al mateix temps que demanen no fer "marxa enrere en la política climàtica". L'Esquerra europea, per la seva banda, ha expressat clarament que no donarà suport a la reelecció de Von der Leyen.