El president diu que aquest resultat és un "intent de soscavar" el Govern: "Resulta impossible interpretar-ho d'una altra manera"
MADRID, 15 març (EUROPA PRESS) -
El Senat de l'Argentina ha rebutjat aquest dijous el decret de desregularització de l'economia proposat pel president, Javier Milei, denominat 'Decret de Necessitat i Urgència' (DNU), que inclou 300 lleis per implementar variacions al mercat laboral i plans de salut, la derogació de la llei de lloguers i la privatització d'empreses públiques.
La Cambra alta ha decidit rebutjar el decret amb 42 vots en contra (en la seva majoria del kirchnerisme), 25 a favor (de la Libertad Avanza, formació oficialista, i els seus socis) i quatre abstencions. La mesura, que està en vigor, ha de rebre també la negativa del Parlament perquè caigui.
Per tant, aquesta estratègia dependrà ara del que succeeixi a la Cambra de diputats, on l'oficialisme tindrà una mica més de marge per aconseguir una aprovació que ratifiqui la norma, si bé pot ser la primera a ser derogada per ambdues cambres.
Milei ha reaccionat al resultat de l'elecció, si bé no ha estat cap sorpresa ja que en la vigília va qualificar de "precipitat" el tractament al Senat del decret, el qual es va entendre com un atac a la seva 'número dos', Victoria Villarruel, qui va prendre la decisió de convocar la sessió a la Cambra alta.
"L'esdevingut avui a la Cambra de Senadors de la Nació atenta contra la convocatòria del president", ha lamentat fent referència al Pacte de Maig, un acord de consens de diversos punts amb els governadors de les 23 províncies argentines i el cap de Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
En aquest sentit, ha criticat que "la mateixa cambra que ha habilitat gairebé 500 DNU del kirchnerisme, s'ha encarregat de rebutjar" el de Milei només tres mesos després de la seva presa de poder. "Resulta impossible interpretar aquesta decisió d'una altra manera que com un intent de soscavar el Pacte de Maig, el Govern Nacional i el canvi ecollit pels argentins", ha manifestat.
El mandatari argentí ha subratllat que l'esmentat pacte era un "esdeveniment històric sense precedents" dirigit a "tots els integrants de la dirigència política sense distinció partidària" i que havia estat "llargament demandat per la classe política durant dècades però que ningú ha gosat convocar" i que "requereix necessàriament de la bona voluntat de tots els sectors de la vida política nacional".
"El president va plantejar dues alternatives: l'acord o la confrontació. Ha arribat el moment que la classe política decideixi de quin costat de la història vol quedar", ha conclòs, segons resa un comunicat de l'oficina presidencial.
El dimecres, Milei havia expressat "la seva preocupació per la decisió unilateral d'alguns sectors de la classe política que pretenen avançar amb una agenda pròpia i inconsulta, a fi d'entorpir les negociacions i el diàleg entre els diferents sectors de la dirigencia política".
La relació entre Milei i Villarruel ha mostrat signes de tensió amb anterioritat. De fet, ella havia reclamat (i el mandatari la hi havia promès) el Ministeri de Seguretat, atorgat a Patricia Bullrich; i el de Defensa, a Luis Petri.
