Amnistia Internacional denuncia el veredicte com una "farsa" després de nombrosos defectes processals
MADRID, 19 abr. (EUROPA PRESS) -
Un tribunal de Tunísia ha condemnat un total de 40 acusats, la majoria opositors al govern, a penes d'entre 13 i 66 anys de presó per conspirar contra la seguretat de l'Estat.
Entre ells hi ha sis figures polítiques de l'oposició (Jaouhar Ben Mbarek, Jayam Turki, Isam Chebbi, Ghazi Chaouachi, Ridha Belhaj i Abdelhamid Jelassi) que, segons l'ONG Amnistia Internacional, "han estat detingudes arbitràriament des que va començar la investigació el febrer del 2023".
Concretament, els acusats han estat assenyalats per conspirar contra la seguretat interna i externa de l'Estat, vincles amb grups terroristes, atacar la integritat de l'Estat i incitació a la violència, segons han confirmat fonts judicials a l'agència oficial tunisiana TAP. Els veredictes poden ser apel·lats pels acusats, alguns dels quals s'han fugat.
El cas emergeix de la decisió del president tunisià, Kaïs Saïed, d'arrogar-se el 2021 les competències del Parlament, dominat per la formació islàmica Ennahda, que va dissoldre, en el que l'oposició va descriure com un autocop d'Estat. Noureddine Bhiri, Sahbi Atig i Said Ferjani són tres condemnats que pertanyen a aquesta formació.
Amnistia Internacional també ha identificat entre els condemnats a "destacats defensors dels drets humans com Kamel Jendoubi, Ayachi Hammami i Bochra Bel Haj Hmida", així com empresaris i accionistes de mitjans de comunicació privats.
L'oposició, aglutinada majoritàriament al voltant del Front de Salvació Nacional (FSN), ha denunciat des de llavors l'augment de la repressió i ha exigit la dimissió de Saïed, especialment davant de l'onada de detencions d'opositors, activistes i periodistes.
Saïed, que ha rebutjat les acusacions, va revalidar el seu mandat en les eleccions celebrades l'octubre passat; uns comicis marcats per la baixa participació i les crítiques al procés electoral.
La directora sènior d'Investigació, Polítiques, Incidència i Campanyes d'Amnistia Internacional, Erika Guevara Rosas, ha condemnat el veredicte com "una farsa de justícia" que "il·lustra el total menyspreu de les autoritats per les obligacions internacionals de Tunísia en matèria de drets humans i l'estat de dret".
"La deterioració de la independència judicial a Tunísia és profundament preocupant i el creixent abús del sistema judicial per part de les autoritats executives i la seva interferència en l'administració de justícia soscava fonamentalment el dret dels acusats a un judici just i l'estat de dret", ha afegit Guevara Rosas, abans de denunciar defectes processals.
Durant l'audiència inicial, el tribunal va declarar erròniament que els detinguts s'havien negat a participar en el judici, ometent esmentar la seva sol·licitud de comparèixer físicament davant del tribunal. Els advocats presents ho van impugnar, aclarint que els seus clients només s'havien negat a participar a distància, segons el relat d'Amnistia.
Així, va ser impedit l'accés a la sala a alguns periodistes de mitjans de comunicació tunisians i estrangers. El Sindicat Nacional de Periodistes Tunisencs (SNJT) va denunciar les accions de les autoritats. També es va prohibir l'entrada a la sala a alguns observadors d'organitzacions de la societat civil, com Amnistia Internacional a Tunísia.
