El president electe anticipa un missatge d'unitat i concòrdia vuit anys després de proclamar una "matança americana"
MADRID, 19 gen. (EUROPA PRESS) -
Donald Trump assumirà formalment aquest dilluns a Washington D. C. el càrrec com a 47è president dels Estats Units en una cerimònia caracteritzada per la presència de líders de la dreta internacional i els consellers delegats de les principals companyies tecnològiques del país, i per un missatge d'unitat nacional, segons va avançar el mateix mandatari electe, lluny del to alarmista de la seva primera investidura el 2016.
Una missa a l'església de Sant Joan de la plaça Lafayette obrirà els prolegòmens d'una investidura que començarà al migdia, hora local (les 18.00 a l'Espanya peninsular i les Balears) sota la gran cúpula de la rotonda del Capitoli, la seu del legislatiu nord-americà, en una mesura excepcional a causa del fred glacial que afectarà la capital nord-americana aquest matí: -6ºC amb una sensació tèrmica que podria aconseguir els -13ºC.
"Hi ha una ràfega de vent àrtic que escombra el país. No vull veure ningú ferit de cap manera. Són condicions perilloses per a les desenes de milers d'agents de la llei, personal d'emergències, gossos policia i fins i tot cavalls, i centenars de milers de simpatitzants que estaran fora durant moltes hores el dia 20 (en qualsevol cas, si decideixes venir, abriga't bé!)", ha explicat Trump divendres passat a la seva plataforma Truth Social.
L'últim cop que va passar una cosa així va ser el 21 de gener de 1985, durant la segona cerimònia inaugural de Ronald Reagan, traslladada a l'interior de la seu del legislatiu després que el termòmetre va començar a marcar -14ºC.
El precedent més desgraciat va tenir lloc el 1841. El 9è president dels Estats Units, William Henry Harrison, va jurar el seu càrrec al març a 8ºC després d'arribar al Capitoli a cavall sense barret ni abric. El seu discurs va durar una hora i 40 minuts a la intempèrie. Va morir un mes després, víctima d'una pneumònia.
Després d'escoltar l'himne nord-americà de la veu del tenor Christopher Macchio i una de les cançons patriòtiques per excel·lència del país, 'America the Beautiful'--cortesia de l'estrella del country Carrie Underwood-- el jutge del Tribunal Suprem, John Roberts, prendrà jurament a Trump davant de prop de 200.000 persones, anticipen les autoritats locals.
El president electe jurarà davant de dues bíblies: la que li va regalar la seva mare, i la que va fer servir Abraham Lincoln per jurar el seu càrrec el 1861. El vicepresident electe, J. D. Vance, farà servir una que va pertànyer a la seva besàvia materna.
La idea de concòrdia que Trump vol transmetre començarà a calar amb l'arribada a l'esdeveniment de Joe Biden i Kamala Harris, president i vicepresidenta sortints del país, que recuperaran una tradició que el president electe nord-americà es va saltar fa quatre anys, en negar-se a assistir a la presa de possessió de Biden després de denunciar frau electoral. Dues setmanes abans, centenars dels seus simpatitzants havien assaltat el Capitoli en un incident que va sacsejar els pilars de la democràcia nord-americana. La investigació contra Trump per incitar l'assalt va acabar suspesa gràcies a la seva victòria a les eleccions del 2024.
El discurs no ha transcendit però Trump va avançar en una entrevista de desembre a NBC News que "l'èxit i la unitat" seran les qüestions centrals de la seva declaració. "Crec que tots dos van de la mà", va indicar el president electe abans d'avançar que també dedicarà "per molt malament que soni" unes paraules contra la migració il·legal, un fenomen que Trump sempre ha vinculat a la inseguretat, però en cap cas descriurà el paisatge apocalíptic que va dibuixar en el seu discurs del 2016, quan va parlar d'una "matança americana" provocada pel crim, les drogues i la pobresa.
LA NOVA OLIGARQUIA
En el seu discurs de comiat davant de la nació, Biden va alertar de l'emergència del que va descriure com una "oligarquia" de multimilionaris de Silicon Valley amb les quatre grans al capdavant: Alphabet (Google), Amazon, Apple i Meta (Facebook). Els seus quatre consellers delegats --Sundai Pichar, Jeff Bezos, Tim Cook i Mark Zuckerberg-- estaran presents en la inauguració de Trump després d'haver declarat la seva lleialtat al president electe i al seu sustent econòmic en campanya, l'home més ric del món i president de la xarxa social X, Elon Musk.
Musk, que ha facilitat a Trump més de 200 milions de dòlars durant la seva campanya a la reelecció, va ser assenyalat fa dues setmanes pel president francès, Emmanuel Macron, com el màxim exponent d'una "internacional reaccionària" que s'ha marcat com a objectiu destruir l'estat de dret a través de la desinformació. Macron va respondre en aquests termes al suport declarat de Musk a l'ultradretà partit Alternativa per a Alemanya el copresident de la qual, Tino Chrupalla, assistirà a la cerimònia d'investidura.
La presència de líders estrangers no és gaire habitual en les inauguracions presidencials nord-americanes però Trump ha decidit exhibir la unitat de la dreta internacional que abandera: s'espera per exemple l'assistència del president de l'Argentina, Javier Milei, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni o el president d'El Salvador, Nayib Bukele. El model europeu del president electe, el primer ministre hongarès Viktor Orbán, ha estat convidat però no hi assistirà.
Darrere d'ells estaran l'euroescèptic britànic Nigel Farage, l'agitador ultradretà francès, Éric Zemmour, o el president del bloc parlamentari europeu ultraconservador Patriotes per Europa, Santiago Abascal, acompanyat. No hi haurà representació de primera línia de la Unió Europea. El president de la Xina, Xi Jinping, ha declinat la invitació i enviarà en el seu lloc el vicepresident del país, Han Zheng.
