Els socialdemòcrates recuperen terreny a pocs dies dels comicis, segons les enquestes
El partit de Sahra Wagenknecht vol posar en dubte el sistema tradicional de partits
MADRID, 22 set. (EUROPA PRESS) -
El partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha posat la mirada en les eleccions que tindran lloc aquest diumenge a l'estat federat de Brandenburg, un exercici amb el qual volen consolidar el seu lideratge després dels bons resultats obtinguts durant l'últim mes a Turíngia i Saxònia, dos estats de gran pes a l'est d'Alemanya.
Els comicis tenen lloc en un moment d'elevada tensió a escala nacional en un país cada cop més polaritzat i amb uns creixents nivells de violència política. El candidat de l'AfD, Hans-Christoph Berndt, parteix com a favorit per aconseguir la victòria malgrat les seves polèmiques idees, que couen entre els sectors més progressistes.
Berndt és el fundador de l'associació antiimmigració Zukunft Heimat, considerada per l'Oficina Estatal per la Protecció de la Constitució (l'agència d'Intel·ligència alemanya depenent del Ministeri de l'Interior) com una agrupació d'extrema dreta i "influencia neonazi".
A més, és conegut entre els membres del partit per haver donat suport, presumptament, al moviment nacionalista 'Der Flügel', un grup dissolt 'de iure' la primavera del 2020 i que presentava una ideologia antisemita, contrària a l'Islam, ultranacionalista i xenòfoba. Segons la revista alemanya 'Der Spiegel', el candidat forma part de la llista d'extremistes d'ultradreta de la Intel·ligència alemanya.
No obstant això, l'última enquesta d'intenció de vot dona a l'AfD un 28 per cent dels suports, seguit, a poca distància, pel candidat dels socialdemòcrates de l'SPD, Dietmar Woidke, amb un 25 per cent dels suports. Just darrere es troba el conservador Jan Redmann, que assoliria un 16 per cent de les paperetes, segons dades d'INSA.
Aquests resultats estableixen una diferència respecte de les eleccions celebrades el 2019, quan el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) va obtenir el 26,2 per cent dels vots, per davant d'AfD, amb el 23,5 per cent, i de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), que va quedar en tercer lloc.
L'SPD RETALLA DISTÀNCIES I LLUITA PEL PRIMER LLOC
Els socialdemòcrates aspiren ara a un 'sorpasso' a mesura que s'acosta la data dels comicis, en part amb la idea que la victòria de la ultradreta a Turíngia i el significatiu ascens dels suports a Saxònia podrien reconduir els vots i convertir-los en un renovat suport a la formació del canceller, Olaf Scholz.
Això ha portat els experts ha recalcar durant aquesta última setmana que, si bé anteriorment la victòria de l'AfD semblava clara, ara no es pot donar per feta i caldrà esperar al recompte oficial de totes les paperetes aquest diumenge.
Malgrat l'èxit previst, Woidke podria continuar endavant amb la seva coalició de Govern --formada per l'SPD, la CDU i Els Verds--, si bé ha anunciat que té previst dimitir en cas que la seva formació no sigui la més votada en les eleccions, unes paraules amb les quals espera mobilitzar els seus votants.
Després de les eleccions de Turíngia, on la ultradreta sí que comptarà amb la tan anhelada minoria de bloqueig, la tasca de vetar l'AfD --que va néixer el 2013 i va quedar en segon lloc en les eleccions al Parlament Europeu-- s'ha tornat més feixuga a Alemanya. Aquest resultat, que suposa la primera victòria de la ultradreta en un parlament alemany des de la Segona Guerra Mundial, va fer que, a principis de setembre, centenars de persones sortíssin al carrer per protestar contra l'extrema dreta.
L'augment de la popularitat de l'AfD ha reobert els debats a Alemanya entorn de l'extrema dreta, la migració, l'economia i la relació amb Rússia en plena invasió d'Ucraïna. El problema migratori continua sent una de les principals preocupacions per a l'electorat alemany, si bé des de Berlín han insistit que el país necessita mà d'obra estrangera qualificada per suplir els forats del seu mercat laboral a mesura que la població envelleix, una situació que comparteix amb altres països de la Unió Europea.
No obstant això, el discurs de la formació s'ha vist recentment impulsat per l'atemptat perpetrat recentment a la localitat de Solingen, que ja va servir de mecanisme per canalitzar les posicions ultradretanes de la formació de cara als comicis als estats de Turíngia i Saxònia.
CONTROLS MIGRATORIS I POLÍTICA D'ASIL
La política d'asil continua sent el principal escull per al Govern federal, que ha reprès la deportació d'afganesos sobre els quals pesen condemnes judicials en un intent per fer callar la tensió interna respecte a la qüestió migratòria. La ministra d'Interior, Nancy Faeser, dona suport, al seu torn, a l'enduriment de les lleis sobre la possessió d'armes després de l'atemptat de Solingen.
Aquest gir a la dreta --amb el qual el Govern vol augmentar la seva popularitat-- ha portat Scholz a anunciar nous controls fronterers per contenir possibles riscos vinculats amb el terrorisme, una situació que no ha deixat indiferent els països veïns i membres de la UE, que alerten que això implica una ruptura de la lliure circulació que concep l'espai Schengen.
Alemanya ja disposava de controls a les fronteres amb Polònia, República Txeca, Suïssa i França, però ara també s'estendran a Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos i Dinamarca. Les mesures, que estaran en vigor en principi durant un període de sis mesos, es podrien perllongar --en el cas d'Àustria es van imposar el 2015--.
En aquest context, la recentment creada Aliança Sahra Wagenknecht-Per la Raó i la Justícia (BSW) té l'objectiu de tornar a obtenir els vots dels indecisos en actuar com a frontissa entre l'AfD i Die Linke, partit del qual es va escindir.
Les enquestes la situen en quart lloc, molt a prop de la CDU, amb el 14 per cent dels vots malgrat la seva inesperada irrupció en les europees, en les quals va obtenir un 6,2 per cent dels suports. Malgrat la seva visió local, el partit sembla tenir ambicions federals i podria tornar a posar en dubte el sistema tradicional de partits alemany.
El seu líder, Sahra Wagenknecht, proposa una posició molt més equidistant respecte a la invasió d'Ucraïna, ha posat sobre la taula la possibilitat d'acostar-se a Rússia mitjançant la diplomàcia i ha insistit que Alemanya no té prou espai per més migrants, una posició que l'allunya d'agrupacions més esquerranes.
Així, la campanya per a les eleccions celebrades en aquests estats orientals --hereus de la comunista República Democràtica Alemanya-- s'ha convertit en una mena de precampanya de cara als comicis federals previstos per a l'any vinent. En aquest context, les principals formacions alemanyes insisteixen en la importància de mantenir el seu cordó sanitari entorn de l'AfD en un intent per aconseguir que es materialitzi el veto a la ultradreta.
